La poca documentació existent sobre les Falles al segle XIX ha fet que, en ocasions, les comissions falleres es facen embolics quant a la seua fundació; fins i tot ha passat alguna vegada que una falla ha celebrat dues vegades el seu centenari. Enguany tenim el cas de la Falla Félix Pizcueta-Ciril Amorós, que vol celebrar en seu 125 aniversari quan segons Javier Mozas, especialista en documentació històrica fallera i membre de l’ADEF, no correspon. Estos són els seus arguments.
—
La comissió fallera Félix Pizcueta-Ciril Amorós vol celebrar aquest any el 125 aniversari de la plantà de la primera falla en el seu encreuament en l’any 1888.
Segons la documentació conservada als arxius valencians i les notícies que publicaven els diaris valencians del segle XIX, la primera informació d’una falla plantada en l’actual carrer de Félix Pizcueta (antigament era la continuació de Pascual y Genís), és de l’any 1890. Esta dada és confirmada per l’investigador de la història de les Falles, Enric Soler i Godes al seu llibre Calendari festiu. Així va tornar a plantar el 1891 (primer esbós conservat). I serà a partir de l’any 1896 quan aparega la denominació de l’encreuament exacte, de Ciril Amorós-Pascual y Genís el 1896, 1897 i 1898, i l’actual nom de Ciril Amorós-Félix Pizcueta (1896, 1897, 1898, 1899, 1903, 1907, 1912, 1914 i 1917).
D’altra banda, la falla plantada als carrers Russafa-Ciril Amorós, és diferent de la de Félix Pizcueta i anterior en el temps, ja que es cita en els diaris de l’època en els anys 1881, 1882 i 1888, i confirmat a partir de 1888 amb la documentació de l’arxiu de l’Ajuntament.
Aquesta comissió va tenir altres noms diferents de carrers. El carrer (antic Passeig) de Ciril Amorós es va cridar Port, plantant falles en 1881, 1882 i 1888 com Russafa-Port. D’altra banda, el carrer de Russafa va ser conegut com Pi y Margall-Ciril Amorós (entre 1907 i 1936), i Russafa-Ciril Amorós (entre 1892 i 1905, i des de 1940 fins a l’actualitat).
Ambdues comissions falleres de Russafa-Ciril Amorós i Félix Pizcueta Ciril Amorós, són diferents perquè tenen noms diferents, hi ha anys que coincidixen plantant a la vegada i tenien insígnies diferents.
La discontinuïtat de plantar falles en un encreuament és una característica de les comissions falleres primigènies, i per tant no es pot justificar l’alternança de plantar en encreuament diferents per completar una història fallera, ja que en este cas, s’ha demostrat que no hi va haver alternança d’ambdós creus sinó intermitència amb coincidència en alguns anys.
Finalment, vull assenyalar que la comissió Félix Pizcueta, encara que fóra veritat la data de 1888, prenen com a base que les falles aleshores també duraven un any (i seria per tant 1887/1888), justificant així la celebració de l’aniversari el 2012 i no el 2013. Quan en realitat se sap que al segle XIX, la festa de les Falles es començava a preparar el mes de febrer, a només un mes vista de la plantà, per ser un festeig senzill i popular.
Javier Mozas
Associació d’Estudis Fallers
