De bojos va ser el sopar de mitjans de comunicació al casal de Na Jordana. Sí, de bojos, perquè la comissió va explicar amb detall el seu monument d’enguany, dedicat a la bogeria en l’època victoriana, i va entregar als informadors presents en l’acte un exemplar del seu llibret, convertit en un antic i divertit tractat de psiquiatria. Com sempre, eixe nit va ser molt agradable, encara que menys concorreguda que en anys anteriors, potser per la coincidència d’actes.
El sopar, que en teoria començava a les nou de la nit (la cita era en la falla 9, día 9 a les 9), va fer-ho passades les deu, ja que molts informadors van assistir a la inauguració de les llums de Cuba-Literat Azorín, la qual va tindre lloc eixa mateixa nit a les 21 hores. Afortunadament, els que vam arribar a l’hora van poder esperar a la resta visitant el rogle de la plantà (la qual anava un poc endarrerida per causa del vent) i prenent mojitos. Una vegada amb la panxa plena, Julià Pastor va començar l’acte pròpiament dit fent un repàs dels esdeveniments més importants de la mateixa en el present exercici, amb la projecció d’un audiovisual. Després va donar pas a un dels guionistes del monument, José Miguel Aparicio, qui va explicar el plantejament del mateix ajudat amb un divertit vídeo amb música de pel·lícula de por com a banda sonora. El guionista va comentar que va començar a investigar sobre l’època de la reina Victòria d’Anglaterra amb el Google, i va descobrir que en aquell temps hi havia moltes persones mal del cap. En les imatges que van mostrar-se d’acompanyament a l’explicació es va comprovar que alguns d’ells casualment tenien molt paregut amb gent actual, en especial amb polítics d’esquerra i dreta. L’acte va continuar amb l’entrega als informadors del llibret i el vídeo Freak Freak Show de mans del president de Na Jordana, Pere Borrego, la fallera major, Míriam Portolés, i la fallera major infantil, Elena Matas. Com a cloenda, el president va dir unes paraules.
Quant al llibret, la seua imatge s’ha adaptat a l’Anglaterra de finals del segle XIX utilitzant fotografies d’aquella època (retocades adequadament, és clar), impressió en blanc i negre i tipografia . Fins i tot la salutació del president, Pere Borrego, va encapçalada amb una d’eixes divertides imatges. Cal destacar l’enginyosa explicació del remat (Dr. Jekyll i Mr. Hide), on es diu que Henry Jekyll era un apassionat de l’estètica que, provant una fórmula per a llevar-li el bigot a una xiqueta, va convertir-se en Mr. Hide. Però sobretot resulta molt divertit el tractat de psiquiatria on apareix un diccionari de malalties i s’expliquen els transtorns sexuals, d’acumulació de materials fallers i el mite del científic boig, entre altres.
