Esta és una de les conclusions a les quals va arribar-se en la primera de les IV Converses Falleres, organitzades pel Fòrum de Debats de la Universitat de València i coordinades per l’ADEF. Una altra, que ja anunciava Gil-Manuel Hernández al començament de la xerrada, és que la crisi econòmica general està afectant bastant a les comissions falleres. El col·loqui sobre el finançament de les falles va ser ampli i distés en una vesprada on el públic i la mesa van analitzar diversos problemes de la nostra festa.
El debat va començar plantejant la qüestió de si les comissions realment poden aconseguir més diners, o el que han de plantejar-se és reduir despeses. Daniel Buj, president de la Interagrupació de Falles, va comentar la gran repercussió econòmica que suposen les Falles, i el fet que en este exercici les comissions podran fer menys per dues raons, entre d’altres: l’augment de les baixes de fallers en en segon semestre de l’any, i la menor col·laboració dels comerços del barri en anuncis de llibret. Una solució que plantejava per a mantenir el nivell de la festa era la fusió entre comissions. En la mateixa línia va anar Julià Pastor, vice-president econòmic de la Falla Na Jordana, qui a títol particular va opinar que el gegantisme de les Falles (en general, no només en monuments) pot acabar amb la pròpia festa, i que una bona solució seria que hi haguera unes 130 comissions menys. També va dir que la crisi de les falles no és d’ara, ja que existix des d’almenys 15 anys enrere.
Per la seua banda, el representant de Heineken, Francisco Ahedo, va destacar que la seua empresa va incrementar el seu patrocini a la festa en 200% en els últims cinc anys, però que esta situació no pot durar, i menys en una època en què cal buscar reducció de costos. L’últim component de la mesa, el professor de sociologia Ramon Llopis, lamenta que no hi haja una imatge de marca forta de les Falles per tal que puga vendre’s millor la festa.
Altre dels punts que es van tractar és que les comissions a penes reingressen res del gran benefici econòmic que reporten a la societat; tan sols la subvenció municipal al monument, com va resaltar Buj. A partir d’este moment el públic va aprofundir en els problemes de les comissions, destacant la falta d’un lideratge que donara realment a la festa la seua repercussió. Quant a esta opinió, també es va dir que primer cal que els propis fallers i els veïns en general consideren realment que les Falles és la celebració gran de la ciutat. Va tornar-se al tema de la reducció en el nombre de comissions, del qual un faller va dir que era més fàcil compartir actes les comissions veïnes (amb la reducció de costos que això suposa) que les fusions. Es va apel·lar la simple reducció de despeses substituint la mascletà per una traca, per exemple, però es va vore l’inconvenient de fer la festa menys atractiva per al turisme, amb la conseqüent pèrdua d’interés de les empreses patrocinadores per ajudar econòmicament a les falles. Amb eixes paraules va acabar un animat debat on es va intentar posar llum als problemes econòmics de les comissions, tant grans com xicotetes.
